Seleccions antològiques, 3

Poemes apareguts al llibre de la II Trobada de poetes per la Pau
TRES SONETS MAL COMPTATS

7.

No fou d’estranyar el desmai.
En aquell cau de venèries,
només amb l’airet d’una hèlice
i el ventar-se amb un pai-pai.

Tot ofegava en l’espai:
vapors espessos, espècies,
fum quiet, mirades de xai,
gelosies d’entre Pèrsia
i selva del Paraguai
i un guacamai.

El resum de la tragèdia
de l’estancament prosaic.

I al bell mig d’aquest mosaic,
la musa inerta apoplèctica.

* * *

8.

Ni hereu-escampa que esgarria,
ni secrets d’un passat ignot,
ni roba estesa, ni complot:
vostè no és pas la meva tia!

Comprendrà que dubti del tot
del do que té, la simple vista,
intrèpida fisonomista
que avui m’ha pres pel seu nebot!

Com jo, podríem ser un estol
els qui confon en ple passeig.
I no és que sigui un qualsevol!

Però quan l’afecte és flirteig
que aquest parentiu no resol,
l’estafa canta! I el magreig.

* * *

9.

Se li va ficar la mort a l’ull.
De llavors ençà, parpre macabre,
té un mirar d’olives en remull:
negres, mortes, tristes i aixafades.
Mes, no plora, no! No té l’antull.
Vidriós i a punt per la trencada,
no deixa anar llàgrima, té el trull
sec i l’ànima deshidratada.
Tots comptem que algun dia, curull,
regalimarà suc d’olivada
d’una pena encallada a l’escull.
I encara s’hi lleparà la cara!

Fins llavors, molí que mai no mols,
se’t faran lleganyes com pinyols!

OLI

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: