Seleccions antològiques, 8

Poema aparegut a l’antologia “Ferro”, que celebrava els 60 anys del gran artista Ferran Garcia

 

Seixanta versos…

Seixanta versos   per a en Ferran Garcia.
L’ànima versa,   sovint, sobre els amics,
però vessar-ho   i fer-ne melodia
té molts esculls,   embulls, bulls i embolics.
Primer hi ha el dubte   de si fer apologia,
retrat, annals,   epístola o escrits
totalment lúdics   i en una sintonia
de res a veure,   per a sortir del pas.
També hi ha el dèdal   del sentimentalisme
i el cant d’anècdotes   d’un interès escàs
a major glòria   d’algun memento intrínsec
d’ordre privat:   còmplice i secret fast.
No vull petar-hi   en aquestes revistes
d’afectació   cursi; quin gran desgast
fer perdre el temps   sense ànim altruista!
Cal, doncs, un text   que mereixi en Ferran,
i que el remogui.   Anem a la conquista
dels grats afectes,   posem-nos al regal!
Puc fer la llista   de mots pel Miccionari,
un bell projecte   de l’humor personal
que ens associa,   jocs de vocabulari.
També podria   convertir això en manual
dels plecs dels fulls   que seran necessaris
perquè aquest llibre   sigui algun animal
mercès als trucs   de la papiroflèxia.
O fer una tesi   (la lliçó magistral!)
glossant la gràcia   de les obres completes,
les escultures   i els quadres d’en Ferran.
Tothom ho sap   -i no calen profetes!-
que al fons del fons   en Ferran és poeta!
Veus, ara sí   que el text agafa empenta.
Divulgar noves   és posar un al·licient
sobre la taula,   no et deixa a les palpentes
i dóna un aire   com de discurs docent,
d’aprendre coses;   malgrat siguin dolentes.
Perquè, com deia,   tothom n’és molt conscient
dels dons versaires   de l’egregi subjecte
que celebrem,   però fer-ho present,
escriure-ho bé   sense que hi manquin lletres
li da certesa,   ho fa més imminent.
Tot constatant   l’òbvia virtut del mestre,
en l’homenatge,   es fa més viu l’accent.
Sóc ditiràmbic,   mes sense tons satírics!
És ponderat,   l’elogi, conseqüent
amb tots els fets   (els reals i els onírics)
que fa en Ferran   en pro del moviment
del món poètic,   perquè és èpic i líric.
Sí, nano, sí!   Ja no ho pots amagar!
A partir d’ara   (potser sona burleta)
duràs l’estigma   i el càrrec de “poeta”
ben merescut.   No cal que escriguis res,
compta que el títol   és només honorífic,
de dignitat.   Tot amb tot, tu segueix
aquells dictats   del teu cor, tan pacífic,
que t’han fet nostre:   tota llavor floreix.
Ostres, ho sento!   Els versos terrorífics
sobre floretes   i moralina! Ecs!
No hi ha manera,   tan caut, tan específic
que ho aspirava   i em surt l’estirabec.
Les evasives   fan l’home més prolífic.

 

HORINALbirretes

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: