Història del sonet, VI

El sonet, de cop, es troba
en mans de Dante Alighieri,
que l’empeny perquè prosperi
com a recipient que engloba
idees. La “Vida Nova”
da al sonet la condició
d’estri de gran precisió:
és breu, concís i sintètic
i té un equilibri estètic
molt harmònic. És rodó!

El sonet aplega adeptes
que li van marcant el rumb.
¿Què deu fer-los tan perfectes,
catorze versos en punt?

*   *   *

Dante's_Dream_at_the_Time_of_the_Death_of_Beatrice_by_Dante_Gabriel_Rossetti

“Dante’s Dream at the Time of the Death of Beatrice”
Dante Gabriel Rossetti (1828-1882)

Advertisements
Comments
3 Responses to “Història del sonet, VI”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] sonet i el recrea als sons de la llengua hebrea: Immanuel ben Salomó, un fervent admirador del Dant, que va viure a Roma entre el XIII i el XIV i tractà l’espiritual amb un to lleuger informal […]

  2. […] al Dant, fou Beatriu, i per a Petrarca, Laura. És en elles que es descriu, refinadament, […]

  3. […] l’estàndard, la prima petja, i imiten l’arcaïtzant italià del segle XIII, el de Petrarca i el Dant. […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: