Història del sonet, VII

Confrontant l’àulic criteri,
apareix, com aire fresc,
un gran geni del burlesc
i el tavernari improperi,
el procaç Cecco Angiolieri
i sa morbosa Becchina,
paròdia de la divina
dona angelical, veneri
tònic per al vituperi:
sonets amb gust de sardina.

No es confonguin, Angiolieri
era obscè, no pas un bast:
polit en el seu dicteri
i culte en el seu vulgar.

*   *   *

ceccoangiolieri

Retrat del Cecco Angiolieri
obra de Giovanna Monti
Società della Contrada Priora della Civetta

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: