Història del sonet, XIV

Complir amb el sonet és ardu.
Tot al llarg del segle XV
es compacta i no s’esquinça;
fins hi ha qui ve a millorar-lo.
Matteo Maria Boiardo
té el motlle tan ben entès
que a l’Amorum libri tres
s’hi permet les piruetes
tècniques dels gran poetes:
fer-hi acròstics com si res.

Assoleix el joc perfecte
gràcies al nom de l’amada,
format per catorze lletres:
es deia Antonia Caprara.

*   *   *

boiardo

Il·lustració del llibre “Studi su Matteo Maria Boiardo”
Ditta Nicola Zanichelli, Bolonya, 1894

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: