Història del sonet, XVI

Bembo arriba a la substància
d’un sonet tan ideal
que és tan sols un gest formal,
esquelet de petulància.
Fa d’àrbitre d’elegància,
més Petroni que Petrarca,
tot i que el segon li marca
el camí, li és l’ideal.
Però en còpia literal,
i un segle després, és carca.

El cànon imitatiu
n’ha codificat l’acció:
el sonet hi ha qui l’escriu
sense cap fascinació.

*   *   * Pietro_Bembo

Retrat del cardenal Pietro Bembo (sobre 1540)
obra del Tiziano (1480-1576)
National Gallery of Art, Washington D.C.

Anuncis
Comments
2 Responses to “Història del sonet, XVI”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] Giovanni della Casa es da un cas desconcertant perquè, mentre va buscant com seguir Bembo i Petrarca, va creant la seva marca, i amb un to greu i seriós va apartant-se de tots dos […]

  2. […] que accentua, de valent, el vers polit, i el refina fent, de Tansillo, doctrina, i usant Bembo de patró. Mostra d’aquesta expressió és Gutierre de […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: