Pecats capitals i virtuts cardinals, 2

LA IRA I LA PACIÈNCIA

emès a Catalunya Radio el 28/07/2010

 

Oients, la ràdio delira!
ira   ira   ira  …
Ira
que vira
i es fa guspira,
i es regira
dins la pira
i et mira,
t’estira,
t’estira,
t’encén!

Prò si sóc mitja cerilla!
Mitja? De quina meitat?
Ets del cap, compost fosfòric!
I ni amb molta camamilla
no apaguem el foc eufòric
ni aturem el teu embat!

La ira
inflama!!
I en fa una derrama:
tu estella,
tu espurna,
tu espira,
tu flam.
Au!

Tothom té i du l’empremta
com cateterisme aplicat a la placenta:
la punta violenta
amplejant truculenta.
I una femta cruenta
que ho ajunta.
Això és el que em rebenta:
l’insult i el dany i la injúria
i serra que serra les dents:
“Si és que és per matar-lo!”
“Ben bé que es mereix un jec d’hòsties”
“Quin paio”
“Com gosa?”

La còlera! Còlera!
És d’això que parlo!
D’aquest fet tan bàsic i tan natural,
el salt espontani,
quan veus que no baixa del ruc, el xaval,
que es fa el repatani
i tens unes ganes de dar-li envestida,
de fer-lo puré, d’engegar-lo a dida:
Vés a prendre vent!
VEEEEEENT! fiiiiu

Negra bilis,
no gravitis pels meus volts!

El fet agressiu,
bel·licós, combatiu,
l’assalt amb violència
són com una argolla,
tropell que arremet
com una gran empenta,
la inèrcia del mata-degolla.
Folla!
Agredir, agrejar, tornar   agre!
Agredir, agrejar, tornar   agre!

Tan punxat, tan fiblat, tan picat, tip i cuit
que exasperes.
I, del fòsfor…
al sulfur.
Te sulfures, t’enfureixes, t’enverina!
Tant t’irrita
Tant t’irrita
Tant t’irrita, rita, rita
quars, coure, calcopirita
VEEEEEENT! fiiiiu

Negra bilis,
no gravitis pels meus volts!

La irritabilitat, segons la biologia, és la qualitat fonamental de la matèria viva que té la propietat de reaccionar enfront dels estímuls.
La irritabilitat és la qualitat de reaccionar als estímuls!

L’estímul nociu em torna irritable,
la contrarietat em trona irascible,
tots els desplaers em fan iracund.
Perquè és, doncs, l’enuig que m’enutja
(per què és, doncs, que vaig a la natja?)
Perdó!

Les molèsties
han de ser molt bèsties
per arribar a l’extrem del mal.
Hi ha pecat en la ferida
de qui burxa fora mida,
però és pecat fer-se animal
i reaccionar amb violència,
mossegar!
tenir un atac de ràbia!

La ràbia!
Un virus neurotròpic
que normalment ataca
el sistema nerviós
central.
Al·lucinacions òptiques,
udols, babes, deliri,
atacs de terror, fúria,
crits, agressivitat…

Iracunds per-torbats!
Que s’hi tornen si són des-torbats!
Que volen fer justícia, ben dignes, quan la vida me’ls posa torbats!
Que és el gran remolí d’aquest torb
que ens endú
ben xuclats!
Aquest vent!
VEEEEEENT! fiiiiu

Negra bilis,
no gravitis pels meus volts!

Fes com qui sent ploure!
Paciència!
Suporta la per-torbació
Anima’t davant d’infortunis!
Ten calma si triga
la biga ho aguanta
Ten perseverança
i no facis figa,
prossegueix,
persisteix,
no pensis en la fatiga
insisteix,
resisteix,
fes feineta de formiga,
persegueix!!!
(i dedueix,
entremig de tanta intriga,
si la piga
de l’amiga
lliga amb el vel que vesteix)
Perdó!
Fa falta molta lucidesa per a entendre aquestes coses amb extraordinària claredat!

Pecats capitals…
Virtuts cardinals…
La llista és extensa.
Però, oients, no en tingau sofrença,
que ja us els racconta en Pedrals.

 

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: