Pecats capitals i virtuts cardinals, 3

L’ENVEJA I LA CARITAT

emès a Catalunya Radio el 04/08/2010

 

Avui tractarem de l’enveja,
del desig de possessió,
del sentiment que barreja
odi, tírria i sedega
de tenir, gaudir i fruir,
disfrutar, comptar i cobrir
quelcom, qualcú… Coacció!

L’enveja no és només el bes excitant i incorpori
que provoca l’objecte de litigi al desitjós,
també és aquella força que es contorça cap a l’odi
envers qui ho posseeix que es converteix en enfadós,
contendent, rival, competidor i contrari,
engrony, antagonista, desamic, adversari,
un armari que barra la porta a l’usufructuari
que series, per manies, desideri ambiciós!

Oh, quin fastig que causa
que no ho deixi anar!
Que s’ho quedi, casus belli,
i ho disfruti, càsum puti!,
perquè amb la calma i la pausa,
mal nascut fill de barjaula,
ens ho fot davant la kheta
i s’hi rabeja, punyeta!

D’això se’n diu fer denteta
i hauria de ser il·legal!

L’anhel és gran i t’arruixa
com una motivació
fonamental (que vol cuixa!)
incontrolable passió,
és l’amor del titafluixa,
sensualisme borrascós.

Quina tendència fatídica,
a assolir -consumació!-
a atènyer amb ànsia sol·lícita
el que apetits sense mida,
inquiets, angoixants, desitgen:
nàusea per consecució!

L’enveja és la gelosia,
el recel envers un altre,
que potser es preferiria
perquè sí, perquè no falta
cap motiu per fer-ne tria
i tu en canvi, ment malalta,
receles, zelós, malfies,
i vols posar l’altra galta
sols de forma estimativa,
per si un cas, per malfiança
perquè tens una sospita,
que s’ha de dir cobejança,
desig il·lícit, cobdícia!
ets mesquí!
ets mesquer!
ets moscat,
moscatell!

Obtenir, posseir,
el desordre t’hi mena!
Ets gasós per gasiu
(cortesana i obscena)
ets qui riu com la hiena,
al damunt del cadàver,
bo i mostrant ton caràcter,
explosions del teu cràter!
És per llançar-te pel wàter
i estirar la cadena!

Hi ha qui s’indigna
sense ser digne,
qui sols ambiciona fama i poder
qui no té aptesa
per la despesa
i la controla en excés i s’hi perd.
qui honors no paga
prò s’afalaga
son amor propi dispers.

Tanta força impetuosa,
tant ardor violent…
Que l’amor s’hi posa?
Ara és el moment!

Car la caritat és l’amor al proïsme
generositat en donar un veredicte,
el reducte invicte i recte,
el pacte que activa l’afectiva positiva
i motiva, rediviva, la saliva reflexiva més festiva:

Apa, enveja boja, marxa,
circula i vés desfilant,
alça el vol, aixeca l’anca,
toca el dos i fot el camp.

Generós envers els pobres,
compassiu, ple de bondat,
liberal i donant prova
de la teva humanitat,
filantròpic, fill intrèpid
que honora la llar pairal,
que no mostra mal criteri
als defectes circumdants,
les desgràcies alienes
o els sofriments desbordats.
L’empàtic que es fa simpàtic,
l’energètic més poètic,
el bon crític eremític
o l’exòtic més eròtic,
fins el rústic més acústic:    ROT

…mostra l’abast repicat
de la pia pietat.

Concilia, compatibilitza,
commisera, solidaritza,
és inclinat al perdó
no fa sermó
i alfabetitza.

La coexistència harmònica,
benèvola i deferent,
no demana usar la força,
fa feliç i fa content.
Quina virtut més idònia!
Caritat per a la gent!

Pecats capitals…
Virtuts cardinals…
La llista és extensa.
Però, oients, no en tingau sofrença,
que ja us els racconta en Pedrals.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: