Pecats capitals i virtuts cardinals, 4

LA PERESA I LA DILIGÈNCIA

emès a Catalunya Radio l’11/08/2010

 

Avui…
Bé, avui…
És que no ho he acabat de resoldre…
Altres vegades això era arribar i moldre,
però en aquest moment, just ara…
Què voleu que us digui, fer gatzara
i animar el públic oient amb mots i tal…
No em veig amb cor, em falta el foc vital.
Potser és la nyonya de l’estiu, de la canícula,
que no em deixa ni veure la quadrícula
per a construir els versos i amb ridícula
inèrcia barata em claudica
substituint el pit fort, la clavícula
per un gran os Bertran, un de pel·lícula.
És just això! Que, mira, que vaig lent!
No em ve de gust parlar d’aquella història
dels pecats, les virtuts, el cel, la glòria
i tots els estols d’àngels querubins.
La vida intel·lectual no té confins
i se’m fa gros recórrer la memòria
per trobar l’interès i el gust d’enginys
poètics. Molt més si és obligatòria,
la tasca, i he de parlar fent rims
només perquè és la feina i perquè toca…
En fi, que he substituït l’ànsia
per una repulsió, una repugnància
al treball i a l’acció… Accídia:
Falta de ganes i un excés de desídia.
El discurs se supura, és excrescència,
escrit sense cap cura, dit sense diligència,
pensat amb la picor de la cadira al cul,
amb una deixadesa que no he cercat i em topo,
mandrós, maimó, gallòfol i gandul,
amb tanta ganseria que fer el dropo
es pot dir que és per l’ànim ensopit,
que està abaltit i lànguid, adormit,
que viu en un estat hipnòtic,
en tèrbola consciència de narcòtic,
sense apetència, macilent i sòpit,
descoratjat, mortuori, macabre,
faltat de tremp, que no puc dir ni… Fabra.
Defallença, galvana, indolència,
muràmu badi sànina sumèria…    RONC

Eixorivir, eixorivir, eixoriviriví,
eficaç cos que és cas d’acostumar-lo a córrer.
Borra la modorra i amarra’l a l’afany!
Esparpilla’l i cuita!
Persevera, aplica’t, lluita!
Ets capaç si ets curós,
oficial oficiós,
minuter minuciós,
prolix, no lax,
annex als bocs enèrgics
que s’inquieten i, a batzacs,
fan els recs amb corns i prou!
Eficaços i capaços,
competents, perseverants,
persistents i conversants,
que no deixen per demà
el que poden fer just ara,
ara, ara, rara cara sense tara que m’amara de gatzara,
sí, despert de cop, rabent,
amb alacritat conscient,
lliure de destorb, ben viu,
com si no fos pas estiu
i no hi fes aquesta calda
i l’esforç no fes ni falta.
Diligència! Diligència!
Infatigable i ben prest!
Catalans fins a l’essència!
Labor, empresa, llarg, llest!

Complir l’obligació amb fermesa,
alegria i cor inquiet.

Curiós tant com curós,
tafaner tant com feiner,
puntual tant com puntal,
competent tant com patent.

Pecats capitals…
Virtuts cardinals…
La llista és extensa.
Però, oients, no en tingau sofrença,
que ja us els racconta en Pedrals.

 

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: