Pecats capitals i virtuts cardinals, 5

L’AVARÍCIA I LA GENEROSITAT

emès a Catalunya Radio el 18/08/2010

 

El tema d’avui va lligat,
salvant totes les diferències,
amb el que vam dir de l’enveja
i el seu complement: caritat.
Perquè també l’avarícia
toca l’àmbit material
amb un excés de cobdícia,
però des d’un altre mal.

L’enveja és un delejar,
l’avarícia retenir.
L’envejós troba a faltar,
i l’avar no vol cedir.

És un estira-i-arronsa,
aquesta àrdua conjuntura:
pur abús, orgull d’usura,
dura ruptura de la juntura
que fa mixtura de la conjura de bravura
i l’armadura en la sepultura…
És a dir:
Hi ha el qui captura
i el qui pastura.
El caçador i el recol·lector.

El caçador va darrera la lleona
i el recol·lector, mentrestant, col·lecciona.
Va fent fons, va fent fruits, va fent fruits, va fent fons,
va fent baf de fam que embafa
i a florir-s’hi, saps,
tancat, barrat, per mi, només per mi
i aquí quiet i és meu i és meu i no és dels altres,
perquè m’ho he guanyat i ho guardo, vàlens?
Que no és per gastar, això, és per estar aquí on està i ja està.

Oh, pecador!
Gran Contenidor!
Míser, ganyó!
No em daràs rampoina
bo i negant-me el pa?
No em daràs sopar?
Vaiga a compte al crèdit!
El teu clos emprèstit,
tros de roí, roí, roí
que ton pare patiria per a prémer
i apa aquí!
tu encara li cobraries els actius.
Perquè tal com et fots fort al dineral,
no se’t pot ni dir que no en facis cabal,
car de tot en fas cabals, dins la caixa,
dins la queixa, dins la coixa, dins la cuixa,
dins la…
Va, home, va! Quanta palla!
Com llepar la pell de polla d’un pallús

“L’or no mor,
l’or no mor!”
Prò tu sí,
gamarús.
L’or no mor prò tu sí.
Creu-t’ho així que això no baixa,
deixa l’auge de la xifra i xupla xona, cony!
Que no veus que és criminal
arraconar, celar i tapar en la pols del cau
el cofre que ofereix futur,
el mur no escau al coure i l’or,
volen volar! Avia’ls! Deixa el teu “tresor”!
Deixa’l! Allibera’l!
Comparteix-lo!
Saps per què del que és garrepa
també se’n diu cagadur?
Perquè el que ha fet dins el ventre,
com que és seu, s’ho vol endur.

El garrepa tot ho guarda:
guardaagulles
guardacostes
guardaespatlles,
guarda-roba,
guardabosc.

Quan és fosc,
guarda l’ombra a la butxaca,
quan té mocs
guarda cordons de gitana,
quan té por
guarda el cor del cos de guàrdia,
quan en té prou…
No es dóna tal circumstància.

Com si cada cop que hagués d’obrir la boca
li agafés una afonia callantívola,
cada cop que tocaria obrir la bossa
me li ve una esquifidesa i carestia!
I naltros, ben burros, sempre l’estem convidant.
Cornut i pagar el beure i pagar el jeure i
paga piga amiga, pega mega-mole
i rebràs! Per ruc, rebràs! Per ruc, rebràs!

El tap que t’hi pinta em
pagarà menú,
pagarà menú meravellós,
demana per dos. No!
demana per més!
Permís? No! Pas! Pas!
Demana palpís
(van a pes).
Demana postres, pistes, pústules. Tu les pots apilonar.
Tot fos tan fàcil…
Tot fos tan gràcil…
Tot fos tan fi.
Tot fos tan fi.
Tot fos tan fi.

Déu me’n guard
si el perfum
de l’avar
se’ns fes llum
d’algun far
(i fos nit de tempesta).

El resum,
fet amb art,
ja es consum
(perquè és tard)
i presum
de ser car
i difícil d’entendre.

No he estat gens generós,
més aviat he estat fosc,
però tot ha estat per fer comèdia.
Potser jo he estat avar
del meu joc malabar
i dels meus exercicis de llengua.

Pecats capitals…
Virtuts cardinals…
La llista és extensa.
Però, oients, no en tingau sofrença,
que ja us els racconta en Pedrals.

 

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: