Història del sonet, XXIII

Joan Boscà segueix la pista
del vers del Renaixement
italià i el fa avinent
-amb l’eixutor assimilista
del capdavanter estilista-
al castellà del moment,
que amb aquell Nou Món florent
és d’un ufà expansionista.
Amb tant d’afany formulista
assoleix fer fonament.

La recepta del seu art
és una mescla que emmarca
la coloració de March
en els traços de Petrarca.

*   *   *

bosca

Coberta del llibre “Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros”
Carles Amorós (impressor), 1543

Anuncis
Comments
2 Responses to “Història del sonet, XXIII”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] Boscà tenia un col·lega que va engrandir l’univers del sonet dotant el vers d’una espontània franquesa: Garcilaso de la Vega, que armat d’un talent innat ficà amb naturalitat la lleu rítmica italiana dins la llengua castellana. (Pòstumament coronat). […]

  2. […] Amb els seus sonets proposa una obertura jocosa que fa més sòlid el pla de Garcilaso i Boscà i homologant-hi la mofa assenta del tot l’estrofa al lirisme […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: