Història del sonet, XXXIII

Thomas Wyatt du a Anglaterra
l’estròfica del sonet.
Se’l va apropiant, el sotmet,
i l’acomoda, l’aferra…
Però en la tasca desterra
un dels trets característics.
Hi estampa un canvi estilístic
que resulta ser un encert.
El sonet queda establert
amb un nou esquema rítmic.

La rima dels últims versos
és un final reforçat.
El sonet, per als anglesos,
acaba amb apariat.

*   *   *

Sir_Thomas_Wyatt_(1)_by_Hans_Holbein_the_Younger“Retrat de Sir Thomas Wyatt”
obra de Hans Holbein el Jove (1498-1543)
Royal Colletion, Castell de Windsor

Anuncis
Comments
2 Responses to “Història del sonet, XXXIII”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] diem que el sonet brota a Anglaterra (Howard, Wyatt…), cal que citem la talaia que els propala i on explota el nou format. Fou Richard Tottel, […]

  2. […] Earl of Surrey, reblà la formulació del sonet anglosaxó bo i partint de l’escenari que Wyatt ja va posar-hi: aquell dístic conclusiu. L’estructura, doncs, s’hi adiu amb una quarteta […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: