Història del sonet, XXXV

Ara arribem a l’artista
que va aconseguir mesclar
el vers clàssic català
i el nou ritme al decasíl·lab;
un convençut petrarquista
que veu l’etern femení
tan difícil d’assolir,
tan ideal i platònic
que el fa merament icònic,
concepte quasi diví.

És en Pere Serafí,
pintor a més de sonetista,
un autèntic prototip
de l’home renaixentista.

*   *   *

pereserafíCoberta del llibre “Cançons de Pere Serafí”
La Ilustració Catalana, Barcelona, 1905
Biblioteca de Catalunya

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: