Història del sonet, XXXVII

El sonet té tal prestància
que esdevé l’eina escaient
per dar el to i fixar l’accent
dels versos de circumstància
amb distinció i elegància.
Autors de numen espars
han vehiculat ses arts
de poeta de poca obra
en sonets, mostrant, de sobra,
un talent sense descarts.

És el cas de Francesc Calça
que, no essent poeta fèrtil,
té una aptitud que l’exalça
pel seu valor analèctic.

*   *   *

…Lo molt famos /  autor que Plini diuhen
Lo primer loc /  dels grans ingenis dona
Al grech Homer’ /  a qui tots la corona
Sens contradir / molt planament ascriuen.

…Tots los que vuy  / en letras posats viuen
Ausias March / jutgen quel sobrentona :
Per quant axí / raho ho vol y ordona,
Y gens d’ asso / ninguns sabents sen riuen.

…Per quant aquest / nostr’ excellent poeta
Fon tant sabent / y tan subtil d’ ingeni,
Y tan pregón / entra dintre las cosas,

…Que ningu hi ha / quen sa lectura’s meta
Que no ‘l judic /  hom biscahi, o hermeni
Nol entenent / trobant hi cent mil rosas.

Sonet de Francesc Calça
“En lahor de mossen Ausias March”

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: