Història del sonet, XXXIX

Amb Peletier, hi ha una colla
de poetes i erudits
que s’associen, punyits
per una intensa curolla:
volen ser la font d’on brolla
un classicisme francès
que esbomben com l’han comprès,
mesclant els grecoromans
i els renaixents italians.
Aquest foc romandrà encès

i el sonet farà de teia de
propagació i instrucció.
Són coneguts com “La Plèiade”,
set poetes d’excepció.

*   *   *

pléiadeCoberta del llibre “Les poètes de la Pléiade”
Peces escollides
La Renaissance du livre, París, 1912

Anuncis
Comments
2 Responses to “Història del sonet, XXXIX”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] du Bellay redacta el manifest fundador de la Plèiade amb l’ardor de qui s’ho pren com un tracte, i escriu una obra compacta amb el sonet per […]

  2. […] la França d’aquella generació, car l’escola de Lió avança en concomitança amb la Plèiade, i es llança al sonet amb tant d’amor que el fa l’eina de rigor. Louise Labé, per exemple, […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: