Història del sonet, XLI

Du Bellay tenia un par
que és considerat un príncep
dels poetes perquè esquinça
l’encartonament de l’art
fent-lo elegant i vulgar,
mig domèstic, mig purpuri,
greu i tendre… i epicuri.
És l’immens Pierre de Ronsard,
emissari dels déus, bard
de la talla de Mercuri.

Encara el ressò ens inflama,
dels versos mai obsolets,
i li n’exalcem la fama
fins al pòdium dels sonets.

*   *   *

ronsardRetrat de Pierre de Ronsard del segle XVII
Musée des Beaux-Arts du château de Blois
© RMN /Agence Bulloz

Anuncis
Comments
3 Responses to “Història del sonet, XLI”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] Ronsard és tan expansiu amb la seva inspiració que insufla a Rémy Belleau un estil gentil, joliu, curull de diminutius, on s’hi desplega el poeta pastoral que escriu “La Pleta”. L’afectació es fa divisa, la lleugera mignardise, i el gènere s’hi concreta: […]

  2. […] autors neerlandesos fan sonets copiant Ronsard. Són homes cultes i entesos en les matèries de […]

  3. […] Els ascendents humanístics que el fan florir al seu resguard són prohoms característics com Robortello o Ronsard. […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: