Història del sonet, XLV

El sonet, en castellà,
a partir d’aquest moment,
fa una distinció evident
del religiós i el profà
bo i marcant el tarannà
de cada lloc on prospera.
Així, Fernando de Herrera,
ple d’una cultura ufana,
da a l’escola sevillana
una exuberant bandera:

versos pulcres, esmenats
brunyint el reflex de l’hàbit,
sobre amants desenganyats
i herois ferms, serens, impàvids.

*   *   *

fernandodeherreraRetrat de Fernando de Herrera
obra de Francisco Pacheco

Advertisements
Comments
2 Responses to “Història del sonet, XLV”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] seva “Summa de l’art de poesia” du els passos per fer uns sonets al resguard d’Herrera i de […]

  2. […] a l’Escola Antequerana, que comença a deixar enrere sonets de l’estil d’Herrera desencallant l’obstrucció de la rígida obsessió d’imitació […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: