La Vanguardia – “Per fi, Pedrals”

PER FI, PEDRALS

Màrius Serra

 

Si parlem de Josep Pedrals la fi no pot ser res més que una lletra. La lletra grega que acaba de clavar a la seva solapa d’elegància desmarxada el joier Manel Capdevila i Coral. Pedrals és un dels poetes més versàtils (i verbívors) de les lletres catalanes i el premi que li acaben de concedir un dels premis més insòlits del panorama: la Lletra d’Or, que es concedeix en un sopar informal i consisteix en una insígnia d’or lliurada per un joier de la família Capdevila. Es premia, poca broma, el millor llibre de l’any escrit en català, sense distinció de gèneres. Pedrals l’ha rebut per la seva última obra publicada: Romanço d’Anna Tirant (labreu), una veritable mostra de l’evolució paralírica d’un poeta que molt abans de publicar el primer llibre ja havia recitat pertot. Aital Lletra d’Or és una joia creada per Manuel Capdevila i Massana l’any 1956, quan nou amics escriptors es van conjurar per premiar cada any l’autor de la millor obra de literatura catalana. El primer guanyador va ser Salvador Espriu, per Final del laberint, i van convenir que la insígnia tindria la forma de la lletra fi, símbol de saviesa. L’any següent el va guanyar Josep Pla (per Barcelona), el 1958 Josep Carner (per Absència) i així fins arribar a Pedrals. Els deu últims lletristes d’or ja en demostren l’eclecticisme: Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, Emili Teixidor, Empar Moliner, Josep Maria Espinàs, Sergi Pàmies, Lluïsa Cunillé, Julià Guillamon, Joan Daniel Bezsonoff, Jordi Puntí i Perejaume.

El sòlid prestigi de la Lletra d’Or rau en la seva independència de qualsevol poder polític o econòmic. Les regles del joc estableixen que els jurats només poden ser-ho fins que arriben a l’edat de 50 anys. Llavors fan l’última deliberació i proposen substitut. Això vol dir que ningú no s’eternitza en la posició de marcar el gust literari i també que podríem establir l’arbre genealògic dels actuals membres del jurat fins arribar als del primer, que van ser els creadors del premi: Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova. Però la independència, ai las, també té un preu. Com que cap institució, entitat o empresa no se’l sent seu, la projecció pública del guardó és molt variable i el reforç que representa per a l’autor que el rep es tradueix poc en la visibilitat de l’obra. Cada any és diferent i potser forma part de la gràcia del guardó.
La qüestió important és que val molt la pena llegir Pedrals i també escoltar-lo. La Lletra d’Or li arriba en el moment que publica a la xarxa els dos primers singles del nou disc d’Els Nens Eutròfics: “Aranyassa” i “Subterrània”. Dues cançonasses molt diferents des del punt de vista musical que tenen en comú una execució prosòdica que incorporaria tots els altres elements de la taula de Mendelèjev sinó fos que la segona ja conté totes les estacions de metro i ferrocarrils de Barcelona rimades! Fi? Finíssim!

SERRA, Màrius: “Per fi, Pedrals”. La Vanguardia. 15/06/2013

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: