Història del sonet, LXVIII

El sonet sofreix el vil
suplici de la sonsònia
i és tractat amb acrimònia
per autors mancats d’estil
com va ser George Turberville,
que ens servirà d’advertència
a la inútil persistència
de qui no té res a dir
i es dedica a repetir
el tòpic i la cadència.

Això es diu “mirlitonada”,
“doggerel” o “knittelvers”:
la poesia pesada,
tota sotracs, xocs i esquerds.

*   *   *

georgeturbervillePortada del llibre “The Booke of Falconrie or Hawking” (segona edició)
de George Turberville
Thomas Purfoot, Londres, 1611

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: