Història del sonet, LXIX

En un context tan anàrquic,
apareix, com un heroi,
el teòric George Gascoigne
fixant uns límits que emmarquin
-i establint trets que recalquin-
el sonet: catorze línies
i cada una de deu síl·labes.
Les dotze que hi ha a l’encet
s’han de presentar en quartets
bo i encadenant la rima.

Llavors quedaran dos versos
que han de fer un apariat.
Això reprimí els excessos
matussers i desmarxats.

*   *   *

10A
10B
10A
10B

10C
10D
10C
10D

10E
10F
10E
10F

10G
10G

Esquema del sonet anglès

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: