Em buscaven al jardí…

Em buscaven al jardí…
Josep Pedrals

Em buscaven al jardí
i jo estava a la figuera
contant brots de romaní
i ara hi era i ja no hi era
(pentinant-li la crinera
a una fada que prospera
i existeix pel meu gaudir).
I em buscaven al jardí…

Em buscaven al jardí
i jo feia carretera,
passejant-me d’allà a ací,
perquè el vent (la ventolera
que em despista i em fa enrera)
m’empenyia a fer drecera
i no trobava el camí.
I em buscaven al jardí…

Em buscaven al jardí
i jo els esperava a l’era
ben preparat per sortir,
expectant, amb la sordera
del que és cridat i s’espera
perquè la idea primera
que el mena s’ha de complir.
I em buscaven al jardí…

Em buscaven al jardí
però hi havia una fera
que em retreia el perquè sí
i jo, amb veu matussera,
defensava una bandera
de voluntat passatgera.
I el cara a cara era en mi!
I em buscaven al jardí…

Em buscaven al jardí
i em trobaven, de manera
que em tornava a escapolir
per estar sol amb la vera
capacitat que m’esvera,
que és una immensa quimera
que no sé com s’ha de dir.
I em buscaven al jardí…

I si em cacen al jardí
jo els daré la calavera
i m’amagaré darrere
de la llum del meu llumí.

1999

RECITALlasantafoto: Francesc Garriga (1997)

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: