Història del sonet, LXXII

El sonet també es revela
com el marc que va més bé
pel complex “vers rapporté”,
que Du Bellay ja modela
i on destaca Etienne Jodelle.
Es tracta d’un joc formal,
l’acròstic gramatical,
que a cada vers fa inventari
d’un altre vers fragmentari
de lectura vertical.

Diu,          si diu,       el que es llegeix:
versos     drets        de dalt a baix,
com         ocults,     on conflueix
pulcre,    viu,           l’art que hi renaix.

*   *   *

etiennejodelle
Coberta de
“Les oeuvres et meslanges poétiques…”
d’Etienne Jodelle
Lyon, Benoist Rigaud, 1597
tercera edició

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: