Nadala Rococó

Dos angelots cavil·len     mirant-se els pastorets,
que folguen esbarjosos     en jocs ximplets,
gronxant-se laxament     a inèrcia de carícies,
mig repenjats     en les delícies
d’un clar del bosc     que sembla un tros de cel:
coixinets d’herba flonja,     llum tènue, tons pastel
i mirades coquetes     i sospirs hiperbòlics
de pastissets bucòlics.

Com un esbart de fades     que ondula pel Parnàs,
o com un floc de nimfes     d’impuls salaç,
dansen amb elegància     les gràcils pastorelles
-mig porcellanes,     mig porcelles-,
galtes rosades     i bust alabastrí.
Amb l’antifaç trapella     que oculta el seduir,
el fi retaule arcàdic     anhela la xeringa
d’un sàtir amb siringa.

Esborronats, els àngels     de braços molsudets
(una versió devota     dels amorets)
comproven que el fervor     d’aquesta concurrència
ni sembla humil     ni té decència,
i els fa pensar:     “¿Cal fer l’Anunciació
als qui ho desdenyaran     o ho veuran amb fredor?”
I fugen de l’escena     de llepat filatèlic
amb el dubte evangèlic.

Josep Pedrals

escarpoletFRAGONARD

“Les hasards hereux de l’escarpolette”
Jean-Honoré Fragonard

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: