Història del sonet, LXXX

L’ínterim formal que dista
Renaixement i Barroc
és la vaguetat d’un lloc
opulent i expansionista
que anomenem manierista
perquè l’amanerament
de l’expressió precedent
és l’estil que hi predomina,
que contrafà i conglutina
tot mimant i inflant l’invent.

Annexa a l’hàbil mestria,
la forçada afectació
converteix gràcia i perícia
en el sublim carrincló.

*   *   *

mirolloCoberta del llibre”Mannerism and Renaissance Poetry: Concept, Mode, Inner Design”
De James V. Mirollo
Yale University Press, 1985

Advertisements
Comments
2 Responses to “Història del sonet, LXXX”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] estil en unir l’academicisme, proa italiana allà on poa la finesa petrarquista amb la força manierista, i el Garcilaso més clar, que l’ajuda a encarrilar uns sonets de gran artista.   La […]

  2. […] seu camí constructiu vers el sonet manierista fou sumptuós pel motiu i, en el detall, […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: