Història del sonet, LXXXI

Tansillo fou precursor
de l’esbarjo manierista.
El seu rampell paisatgista,
tan pagà, fa la partió
amb la idea de l’amor
petrarquista, tan seràfic.
Aquí hi ha un idil·li pànic,
la salvatge airositat
d’un lloc amè individuat,
més silvestre que botànic.
 
Els seus sonets suggestius
de traç lleuger, quasi escàpol,
foren model expansiu
que esbombà a la cort de Nàpols.

*   *   *

tansilloBust de Luigi Tansillo a la seva ciutat natal, Venosa

Anuncis
Comments
2 Responses to “Història del sonet, LXXXI”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] de vista d’un ampli Renaixement que accentua, de valent, el vers polit, i el refina fent, de Tansillo, doctrina, i usant Bembo de patró. Mostra d’aquesta expressió és Gutierre de […]

  2. […] llibre quan fan bona conjunció. L’autor, aquí, hi mescla el vers genuí i el de Tansillo i […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: