Història del sonet, LXXXIV

Torquato Tasso és l’espasa
de dos talls més evident:
té una fulla renaixent
segons l’estil Della Casa
i un fil esmolat que enrasa
fent del drama existencial
la substància principal.
El classicisme solemne
no deixa l’ànima indemne,
ans és d’un barroc carnal.

Als sonets hi fa un assaig
de l’ímpetu metafòric
que projectarà a bell raig
en el seu poema heroic.

*   *   * Torquato_Tasso_based_upon_a_painting_by_Allori_1575Retrat de Torquato Tasso (1575)
obra d’Otto Christian Sylwam (1834-1916)
basat en una pintura d’Alessando Allori (1535-1607)
Del llibre “Europas litteraturhistoria. Från medeltiden till våra dagar” (Estocolm, 1910)

Anuncis
Comments
2 Responses to “Història del sonet, LXXXIV”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] Battista Guarini fa de contrapès de Tasso i és acusat de pallasso per no seguir el rectilini model pastoral. Que cuini un nou camí […]

  2. […] fons de Petrarca i Tasso: l’evolució personal -alegries i fracassos- amb presència […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: