Història del sonet, LXXXV

Una controvèrsia brusca
sobre patrons i models
literaris (on l’excels
s’ha de cerndre com qui busca
separar el segó –la “crusca” –
de la flor de la farina)
da fama al grup que aglutina
certs poetes florentins
que volen ser cristal·lins
amb el toscà que origina

l’estàndard, la prima petja,
i imiten l’arcaïtzant
italià del segle XIII,
el de Petrarca i el Dant.

*   *   *

cruscaCoberta del primer “Vocabolario degli Accademici della Crusca”
Giovanni Albert, Venècia, 1612

Advertisements
Comments
One Response to “Història del sonet, LXXXV”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] oficinesca que, en temes de llengua, ofusca l’Accademia della Crusca no és fundacional, no és l’esca; s’agruparen per fer gresca d’una manera gens tosca. […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: