Història del sonet, LXXXVII

Quasi com una epidèmia,
s’escampa el mode informal
d’un sistema intel·lectual
ordenat per Acadèmies,
que s’enrigideix, solemne,
i alhora es fa popular
en fondre-hi vida vulgar,
que ofereix gran polisèmia,
guareix d’aïllada anèmia
i atia l’esquer del far.

Aquests nuclis donen nom
quan el vers s’hi disciplina
i el sonet revé quelcom
subjecte a certa rutina.

*   *   *

salviati_-lingua-del-decamerone
Coberta de l’Avvertimenti della lingua sopra’l Decamerone, 1584
de Lionardo Salvati

Anuncis
Comments
One Response to “Història del sonet, LXXXVII”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] de Figueroa, conegut com “el Diví”, crea un estil en unir l’academicisme, proa italiana allà on poa la finesa petrarquista amb la força manierista, i el Garcilaso […]



  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: