Estat Major

ESTAT MAJOR
de JOSEP PEDRALS

Obra estrenada l’any 2007
dins els programa Area_TXT de Comràdio

paperets

DRAMATIS PERSONAE:

GENERAL _ baix amb la veu fosca i contundent.
AJUDANT _ tenor amb la veu clara i desperta
DIPLOMÀTIC _ baríton amb veu de nas un xic picant

El soroll del fragor d’una batalla dels temps napoleònics ressona al llunyedar: canonades, estrèpit, el dring del metall…
 
AJUDANT (arribant sense esma, excitat) – General, ens hem equivocat! No és el nostre camp de batalla!
 
GENERAL (amb prepotència) – La situació geogràfica ens és favorable, oficial. No posi en dubte la meva estratègia!
 
AJUDANT – No, senyor, ni molt menys. El problema és l’enemic, que no és el nostre enemic. Ens hem equivocat de batalla!
 
GENERAL (rumiant) – Bé… Ara ja hi som posats… Millor que acabem la feina que hem començat!
 
AJUDANT – Seguim, doncs, amb el mateix furor?
 
GENERAL – Evidentment! Però, escolti, oficial: llavors, el nostre enemic, on és?
 
AJUDANT – En una altra batalla? Substituint-nos, potser.
 
GENERAL (reflexiu) – Crec que caldrà avisar el cap de la diplomàcia…
 
AJUDANT – No farà falta, general! Me l’he trobat quan venia cap aquí i està esperant-se a fora de la tenda. El faig passar?
 
GENERAL – No, no… Deixi’m pensar una mica… Com va la batalla?
 
AJUDANT – Bé, senyor, hem trencat les defenses enemigues pel mig de manera que la infanteria escombra de dins cap a fora. El flanc esquerre avança amb tranquil·litat cap a la rereguarda enemiga per a sorprendre-la, i l’artilleria…
 
DIPLOMÀTIC (entrant amb contundència) – General! Hem de parlar!
 
GENERAL – Ningú no li ha dit que passi! Vol fer el favor d’esperar-se a fora!
 
DIPLOMÀTIC – Senyor, cal solucionar aquesta situació immediatament!
 
GENERAL – Si no acata les meves ordres li faré un consell de guerra!
 
DIPLOMÀTIC (amb una calma un xic mafiosa) – No li recomano, sóc cosí del primer ministre.
 
GENERAL – Coi de diplomàtics!
 
DIPLOMÀTIC (s’escura la gola i diu:) – Anem al gra! En primer lloc, hauríem de pactar com anomenem al bàndol oposat d’aquesta batalla, ja que no són el nostre “enemic autèntic”.
 
GENERAL – I com collons els hi hem de dir?
 
AJUDANT – Podríem anomenar-los “facció hostil per atzar”.
 
DIPLOMÀTIC – Molt ben dit, oficial! Ara hauríem d’excusar-nos amb els màxims responsables de la “facció hostil per atzar”.
 
GENERAL – I un be negre! Jo quan començo una batalla, l’acabo!
 
DIPLOMÀTIC – No cal que aturem la batalla, només hem de fer-los arribar la idea que els hem atacat per error i que ho entendrem com unes maniobres amb foc real.
 
AJUDANT – No sé si els farà gaire gràcia… A hores d’ara ells també es deuen haver adonat que s’han equivocat de batalla, i bé que segueixen al peu del canó…
 
GENERAL – Sí, però estan perdent!
 
DIPLOMÀTIC (sorprès) – Estan perdent? … Això canvia les coses! Demanem-los una rendició!
 
GENERAL – No cal! (amb èmfasi) Estem guanyant!
 
DIPLOMÀTIC – Sí, però amb una rendició obtenim una victòria fàcil! I l’exèrcit quedarà menys delmat per poder-nos enfrontar al nostre “enemic autèntic”. Recordi que aquesta batalla no forma part de la “guerra real”!
 
GENERAL – I de quina guerra forma part?
 
AJUDANT – Podríem dir que forma part d’una “guerra casual”.
 
DIPLOMÀTIC – Exacte! Per una banda hi haurà la “guerra real”, que ens enfronta al nostre “enemic autèntic”, i, per l’altra, la “guerra casual”, que ens enfronta amb la “facció hostil per atzar” …i que deu estar enfrontant el nostre “enemic autèntic” amb “l’enemic de la facció hostil per atzar”.
 
GENERAL – Vol dir que hi ha una altra batalla paral·lela a la nostra?
 
DIPLOMÀTIC – Segurament…
 
AJUDANT – Un moment! Aleshores vol dir que en la “guerra casual” nosaltres estem al bàndol de “l’enemic de la facció hostil per atzar”, que està lluitant contra el nostre “enemic autèntic”!
 
DIPLOMÀTIC – Té raó! Aleshores valdria més que els tractéssim amb una altra terminologia, ja que el destí els ha posat de part nostra…
 
AJUDANT – Els podríem anomenar els “aliats accidentals”.
 
DIPLOMÀTIC – Fantàstic! Però això vol dir que amb els primers que hauríem d’entrar en contacte és amb els nostres “aliats accidentals”!
 
AJUDANT – Caldria arribar a una entesa per a l’estratègia general de la “guerra casual”.
 
DIPLOMÀTIC – Tot això, és clar, en el supòsit que realment s’estigui donant una contesa entre el nostre “enemic autèntic” i el nostre “aliat accidental”…
 
AJUDANT – És quasi segur que s’està produint aquest fenomen. No senten una remor a la nostra esquena? Deu ser la “batalla paral·lela”.
 
DIPLOMÀTIC – Molt bé: la “batalla paral·lela”! Per cert, oficial, com se li acut que podríem anomenar a aquest epifenomen, el fet que es produeixin dues batalles errònies en un mateix moment?
 
AJUDANT – A veure, deixi’m pensar… Potser “mirall marcial fortuït”?
 
DIPLOMÀTIC – Perfecte! La terminologia pren un aire de teoria física que li dóna alçada i, dins els cànons històrics militars, l’efecte de la reflexió dóna uns antecedents que serveixen d’hipèrbole per al petit disbarat que estem vivint.
 
GENERAL – Això de la política em mareja!
 
DIPLOMÀTIC – Vostè no es preocupi, general.
 
AJUDANT – Potser sí que s’hauria de preocupar, però més aviat de la “batalla paral·lela”, que sembla que no queda massa lluny d’aquí.
 
GENERAL – Això sí que és interessant! Podríem aprofitar els nostres homes de reserva per entrar a formar part de l’altra batalla i obtenir dues victòries al mateix moment.
 
DIPLOMÀTIC – Això és un risc, però si creu que tenim prou capacitat…
 
AJUDANT (conscientment provocador) – Jo no ho veig molt convenient, si no és per engruixir la fama d’estrateg del general…
 
GENERAL – Acaba de dir les paraules màgiques! Ordenaré que es prepari la cavalleria per a un atac fulminant!!
 
DIPLOMÀTIC – En aquest cas, doncs, si se sumen les dues “batalles paral·leles”: la “batalla principal”, que és la nostra, i l’altra, oi?
 
AJUDANT – Sí, el “mirall marcial fortuït” s’addiciona.
 
DIPLOMÀTIC – Quin gran informe que sortirà d’aquí! Ja me la imagino (música de moment històric):

Enfrontant-nos per error amb una “facció hostil per atzar” en el que anomenarem la “batalla principal” i, donant-se al mateix temps una “batalla paral·lela” fruit del “mirall marcial fortuït” que enfronta el nostre “enemic autèntic” amb el nostre “aliat accidental”, el general decideix de sumar esforços perquè la “guerra casual” serveixi a la “guerra real”, en una gran resolució que origina una batalla…

GENERAL – Una “batalla completa”!
 
DIPLOMÀTIC – No… No m’acaba d’agradar… Oficial, vostè què hi diu?
 
AJUDANT – Bé, ja que havíem entrat en el món de la reflexió, jo seguiria prenent-lo com a base. Si tenim en compte que la “batalla principal”, degut al “mirall marcial fortuït”, ha provocat la “batalla paral·lela”, i que ambdues es fusionen en una de sola…
 
DIPLOMÀTIC – Sí, això ja ho tenim. Segueixi.
 
AJUDANT – Caldria fer un símil. La “batalla principal” actua com a “raig incident”, la “batalla paral·lela” actua com a “raig reflectit”… Si seguim les lleis físiques, la línia imaginària que s’alça entre l’angle d’incidència i l’angle de reflexió, que vindria a ser la batalla que queda entremig de l’una i l’altra…
 
DIPLOMÀTIC – Sí, com s’hauria de dir?
 
AJUDANT – Bé, en física és… (repiquen tambors) la “normal”.
 
Un instant de silenci.
 
DIPLOMÀTIC – És ideal!
 
GENERAL – Fantàstic! S’acaba de guanyar un ascens!
 
DIPLOMÀTIC – Llavors, el meu informe acabat quedaria així:
 
Torna a sonar la música de moment històric.

Enfrontant-nos per error amb una “facció hostil per atzar” en el que anomenarem la “batalla principal” i, donant-se al mateix temps una “batalla paral·lela” fruit del “mirall marcial fortuït” que enfronta el nostre “enemic autèntic” amb el nostre “aliat accidental”, el general decideix de sumar esforços perquè la “guerra casual” serveixi a la “guerra real”, en una gran resolució que origina una “batalla NORMAL”.

Tots tres personatges aplaudeixen. Aleshores se sent el xiular d’una bala que s’acosta i una gran explosió.
 
BOOOUUUM!!!

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: