PREGÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESPARREGUERA 2015

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESPARREGUERA 2015

Josep Pedrals

INTRODUCCIÓ

Esparreguerins i esparreguerines,
vet aquí el pregó d’enguany!
Serà un discurset estrany
fruit del mot que l’origina.
Un pregó és el que commina
a la festa, n’obre el pany
i, com un bon averany,
la presenta, la inicia.
Si seguim el viarany
de l’ascendència llatina,
la parauleta combina
el prefix “pre-“ que és “davant”
i el verb “vocare” que és “crida”:
praeconis, doncs, convida
a començar a fer. Per tant,
si el pregó que estic tramant
ja té l’aventura activa,
no és “pre-” sinó “mentrestant”,
perquè la cosa festiva
ja està en marxa… Se’n deriva,
doncs, que això que dic seria
no pas un “pregó” normal
sinó un “inter-gó”. Total:
¿Quin sentit, llavors, tindria
-si la festa està servida-
que us anés jo convidant
a recomençar? Podria
ser un autèntic pas en fals!
Faré, doncs, la teoria
del que ja ens està passant:
aquest fet excepcional
de la festa dins la vida.

* * *

PRIMERA PART DEL PREGÓ: Què és la festa?

Si ens féssim les sis preguntes clau que s’utilitzen per explicar una cosa (què, qui, com, on, quan, per què), convindria que comencéssim per la primera: QUÈ és la festa major?
 
La lògica de la quotidianitat queda alterada durant aquestes dates i el poble es transforma en un espai dedicat quasi exclusivament a l’oci.
 
Si tenim en compte que la negació de l’oci (otium) és el negoci (nec-otium), entendrem que, durant aquestes dates, s’han de deixar els assumptes de profit i anar a les coses intangibles, aquella part més essencial i primària de l’existència humana.
 
La festa major és un ritual. És la manera acostumada per a sentir que el col·lectiu que forma el poble està d’acord en celebrar-se.
 
La festa major és un ritual: el ritual de l’alegria!
 
La festa major és una solemnitat. Perquè, com la mateixa paraula ja descriu, passa només un cop a l’any: solus annus va evolucionar fins a ser “solemne”.
 
La festa major és, doncs, un moment excepcional!
 
La llengua ha convertit la festa en verb de dues maneres diferents:
 
Hi ha “festejar”, que és tractar-se amorosament i obsequiar i afalagar.
És l’essència de la festa en el cor.
 
I també hi ha “festivar”, que vol dir alegrar-se i celebrar fent un gran àpat.
És l’essència de la festa en l’estómac.
 
Ja tenim les claus de la lògica del moment festiu: s’han de fer coses que no busquin rendibilitat, alegres i poc habituals, estimant-se i cuidant-se molt amorosament, i tenir la panxa plena.
 
Per això, en la festa hi ha un vermut, una xocolatada, una sardinada, un sopar solidari… A la festa es menja!
 
És aquesta cosa tan mediterrània de muntar una taula al carrer i posar-se a omplir el pap i traguejar amb una bona conversa.
 
A l’estiu, lluny del despatx,
un empatx d’estil m’engresca
i en la construcció que faig
se m’inventa dialectes:
un palau per ser curial
i enfilar-se per les heures
i un passeig a sol minvant
de bracet amb una estrella
i escudellar teca a raig
escandint mil meravelles
i anar al poble del costat
a acarcanyar-se amb botelles.
 
Això és la felicitat:
dur suades les aixelles.

* * *

SEGONA PART DEL PREGÓ: Qui fa la festa?

Una cosa important de la lògica de la festa és que crea un ambient d’obertura.
 
La festa es basteix sobre la idea del col·lectiu harmònic. Quan estem prou d’acord en considerar-nos un grup de persones compacte i ens en congratulem, exaltem aquesta agradositat amb una amable deferència amb tothom que vulgui compartir el gust amb nosaltres.
 
O sigui: els esparreguerins confraternitzen i els veïns i els forasters en som condescendents.
 
En aquest cas, l’etimologia no em serveix de gran cosa, perquè convidar no ve de “vida”, però hi va.

 

* * *

TERCERA PART DEL PREGÓ: Com es fa la festa?

La manera de fer festa és molt particular de cada lloc, però té unes actituds bàsiques molt evidents si tenim en compte que és el temps de l’ociositat magnificada.
 
Cal complaure el cos i complaure’s en el cos, però d’una manera agradable i amb una disposició especial, per tant, és munten activitats esportives singulars i específiques: futbol, tennis, petanca, pesca, ciclisme, curses…
 
Després, hi ha les activitats d’oci pensades per a les necessitats de cada moment de la vida:
 
Hi ha les activitats per a infants, perquè, a la seva manera, comprenguin aquest canvi de la lògica habitual i puguin començar a notar que, durant la festa, es pot jugar amb una altra amplitud.
 
Hi ha les activitats per a joves, que representa que ja han entès la lògica de la festa i volen practicar-la segons els seus propis paràmetres i amb independència de la festa dels adults i, per tant, es munten la “barraca alternativa”, per posar en solfa les seves particulars idees de l’excés festiu.
 
En la festa també hi ha actes d’afirmació de la personalitat personal i col·lectiva, formes de singularitzar-se.
 
Hi ha algunes exhibicions d’habilitats diverses: ball, teatre, exposicions…
 
Hi ha les activitats que ens proclamen dins d’un fet cultural particular: castellers, sardanes, bastoners, matinades, cercavila…
 
I, per descomptat, hi ha els actes d’afirmació de la singularitat local, com la Llagastada que, amb tota la seva complexitat, és una autèntica marca d’esparregueritat que barreja perfectament tradició i modernitat.
 
Una de les altres grans activitats que no falten a cap celebració és la música. Quan el cos està satisfet, el primer que fa és cantar i ballar!
 
Per això hi ha tota mena de concerts durant la festa major: l’orquestra Aquarium, els Buhos, Via Límit, l’Orquestra Selvatana, la Troba Kung-Fu, The Penguins, Miquel del Roig, Pez Psiquiatra…
 
O la Salseta del Poble Sec, que és el darrer cop que actuaran a Esparreguera!
 
També hi haurà, d’aquí a ben poc, el concert especial de la JOCPE, que omplirà l’escenari amb més de cent vint participants!!! Un concert de grans moments de grans musicals que realment valdrà la pena! Si voleu, hi anem tots plegats quan jo acabi el rotllo!

 

* * *

QUARTA PART DEL PREGÓ: On es fa la festa?

La festa té la virtut de reconvertir, fins i tot, l’espai. Es pot saber que un poble està de festa només fixant-nos en l’arranjament de carrers i places. Canvia el to dels senyals i rètols, hi ha una dilatació de les zones humanitzades, fins i tot s’escampa un color diferent!
 
A Esparreguera passa amb el verd! El verd de l’espàrrec!
 
El verd de l’heràldica, el de l’escut d’Esparreguera, s’anomena “sinople”. És una paraula que té un origen curiós: Sinople significa que ve de Sinop, que és un port de la península d’Anatòlia, a la costa del mar Negre, del qual sortien grans càrregues de terra rogenca provinent de la Capadòcia. No se sap del cert com, però al segle XIV, aquest mot que servia per designar un color vermell, va passar a definir el color verd de l’heràldica.
 
De la ciutat de Sinop és d’on provenia, també, Diògenes el cínic, que fou expulsat d’aquesta ciutat per haver falsificat moneda i es va fer famós, quan vivia dins d’una bóta a Atenes, per predicar una forma de vida anomenada “cinisme”.
 
El discurs del “cinisme” filosòfic, verd de Sinop, vindria a dir el següent:
 
Que ens cal la igualtat social
i un retorn a la natura,
que l’amor als altres dura
si és exigent, no banal,
que el rubor és l’armadura
d’una vergonya ancestral
que no té lloc ni cabuda
en la franquesa lleial,
que tota la cosa pública
pot ser de llei personal,
que el qui realment educa
no imposa un cos doctrinal,
que el món esdevé corrupte,
no des de baix, des de dalt,
que hauríem de posar en dubte
tot el paller, fins el pal,
que al desassossec abrupte
és on perviu l’ideal.

* * *

CINQUENA PART DEL PREGÓ: Quan es fa la festa?

Ara!
 
La festa major d’Esparreguera se celebra la segona setmana de juliol, commemorant el trasllat de les despulles de santa Eulàlia des de Santa Maria del Mar fins a la Catedral de Barcelona. Va ser pel juliol de 1339 que el rei Pere III va inaugurar la famosa cripta de Santa Eulàlia, obra d’un escultor de Pisa, segurament Luppo di Francesco. En el sarcòfag hi ha esculpits diversos episodis del martiri de la santa i també escenes del trasllat del cos.
 
Eulàlia, com a patrona d’Esparreguera, marca les festes d’hivern (pel febrer) i les festes d’estius (aquestes d’ara). I no tan sols assenyala els moments especials del calendari, sinó que toca les hores!
 
El meravellós campanar d’Esparreguera alberga la campana Eulària, que data de 1581 i està esquerdada. L’associació Amics del campanar estan fent una campanya per poder jubilar-la canviant-la per una altra.
 
De fet, el campanar també forma part de la festa major, és des d’on s’hi fan les Campanades!

Pensant amb vostres martiris
oh Eulària, ramell de lliris,
m’oblidi del meu dolor;
i de vostres improperis
li rajaren refrigeris
a mon cor.
 
D’aqueix cor que amor respira
fer-ne avui la vostra lira
per cantar-vos un diví,
lo que sol cantar l’alosa
a l’estel que amb dits de rosa
la finestra obre al matí.
 
Jacint Verdaguer

* * *

SISENA PART DEL PREGÓ: Per què es fa la festa?

Amb tot plegat ja ha quedat bastant clar que els motius pels quals fem festa són part de l’ésser humà social que portem a dins, que necessita recrear-se perquè sí, il·lusionar-se dels altres, delectar-se en companyia, engrescar-se, apassionar-se, excitar-se!
 
La festa es fa perquè el nostre temps ens sembli una mica més nostre.

* * *

COMIAT

Espero que aquest pregó sobre el sentit de la festa hagi estat del vostre grat, hagi aconseguit un petit “m’agrada” d’aquells que posem a les xarxes socials.
 
Ja he vist que aquí a Esparreguera són molt de “likes”. Tan, tan laics, que en el programa s’han oblidat de posar-hi la missa solemne de festa major!
 
No faré ja més esmenes
al que us he intentat de dir:
que l’amor ens ompli les venes
com un porronet de vi!

esparregueraPREGONANTPregonant a Esparreguera. — Foto: Eduard Rivas

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: