Història del sonet, CVI

El sonet no sona estrany
quan un consagrat poeta
amb traça el desempaqueta
com un regal, com un guany,
i el fa emergir en alemany
no pas com a extravagància
sinó amb tacte i elegància.
Paul Melissus, bavarès
llorejat i gran entès
en féu un de circumstàncies.

En la seva antologia,
el recull Wilhelm Zincgref
com la primera alegria
d’un ús que creix a betzef.

***

paulmelissusPaul Melissus segons un gravat de Theodor de Bry
del llibre “Deutsche Literatur in Bildern”
Alfred Kröner (Stuttgart, 1957)

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: