“Sant Josep d’Arimatea”

SANT JOSEP D’ARIMATEA

a l’Associació de Funeraris de Catalunya

I.
Quan Jesús morí al Calvari,
qui el va baixar de la creu?
Qui va mantenir-se al peu
del canó sabent el preu
d’una mort que era un trofeu
en mans dels seus adversaris?
 
En els rituals funeraris
va erigir-se en portaveu
l’inesperat partidari,
un ric comerciant model:
no pas un mer mercenari,
sinó un parent secundari,
familiar llunyà i fidel,
possiblement propietari
d’un sepulcre subsidiari.
Allà es tancà sota un vel
el sorprenent obituari.
 
Ja vindrà un nou escenari
on la mort no ens aclapari,
ja es destaparà el pastel
perquè un nou Jesús dispari
amb un salt extraordinari
un nou viure paral·lel
més enllà del fet cruel
d’estimar-nos amb anhel
fins que la mort ens separi…
 
Quan Jesús morí al Calvari,
qui el va baixar de la creu?
 
II.
Fou Josep d’Arimatea,
del qual, els mites n’han dit
que entre la família hebrea
de Jesús, era l’elit,
home despert i eixerit
d’aquells que els perills menysprea
i, contra vent i marea,
surt del que estava prescrit
i obre camins, delinea
noves rutes amb la idea
que al final d’una odissea
s’hi pot curar algun neguit
i que en qualsevol aldea
hi ha una llar, caliu i un llit
on, amb ànim reverdit,
el cavall de nou s’arrea
i a explorar el somni s’ha dit!
 
El mite ens guarda un confit:
diu que l’heroi que hem descrit
va sortir de Galilea
i trobà la panacea
d’un bon negociant que es prea
quan es va haver introduït
en la gran fira europea
i hi obrí mercat i profit.
 
Qui és, doncs, l’home decidit
que on no hi ha empresa, la crea?
 
Fou Josep d’Arimatea!
 
III.
La llegenda no s’esguerra,
amb tot l’afer comercial:
diu que el client ideal
va anar a trobar-lo a Anglaterra
i que, de forma habitual,
l’home hi anava a fer guerra
mercantil: xerra que xerra.
En un viatge puntual
va endur-se a creuar les serres
aquell parent especial,
un Jesús fet un sagal.
 
I així, seient a l’esquerra
del carro discrecional,
el fill de Déu es va perdre
per entre la gespa verda
de les illes d’allà dalt
en l’època més jovial.
 
I aquí arribem al final:
no amb aquell Josep que enterra
que fa digne el funeral-
sinó al record estival
d’una expedició a Anglaterra,
amb la imatge de postal
d’amor paternofilial,
saltant enmig d’un parterre,
plens de la força vital.

Josep Pedrals

ARIMATHEA

Joseph of Arimathea among The Rocks of Albion – William Blake

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: