La vida és un poema. Capítol 8

Les migdiades vistes des del prisma poètic d’en JOSEP PEDRALS al Suplement d’estiu.

La vida és un poema. Capítol 8

La nyonya es va escampant per tots els membres
i la gandula va absorbint el cos.
La brisa mou els pins sense cap pressa
i els flaires i no els veus perquè hi ha son.
Els nens, llunyans, criden, riuen, s’expressen
en un llenguatge indesxifrable i dolç.
Sona el repic eixut  d’unes xancletes:
ara contra el taló, ara contra el rajol…
I, poc a poc, el món sencer s’aquieta;
només el vent l’arrissa en un bressol.
I ja tot són onades que es concreten
en una distensió gradual del coll.
Havent dinat, l’estiu es manifesta
en una remor tènue que s’adorm.

14/08/2016 –  Catalunya ràdio

suplementestiu03

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: