Nadala astral

L’EL·LIPSI QUE ECLIPSA L’EL·LIPSE

Tres personatges de llocs molt distants,
savis astròlegs de fama i prestigi,
queden perplexos davant del prodigi
d’un cos celeste molt desconcertant.
I cadascun amb el seu telescopi
mira el trajecte tan excepcional
d’aquell objecte pel món sideral:
proven d’entendre per què el senten propi.

És fascinant la fervent lluminària
però hi ha uns càlculs que cap d’ells resol:
les coordenades són un descontrol,
la trajectòria és del tot arbitrària.
Ni amb la distància respecte del sol,
ni en relació amb aquell punt on hi ha àries,
no té sentit l’estrella estrafolària.
Sembla que es mogui per on ella vol!

Creuen, al fi, que allò marca un camí
sobre el perfil d’horitzons de la terra
i cadascun decideix de seguir
l’astre trapella que en moure’s esguerra
còmputs i lògiques, per descobrir
si va a algun lloc o si simplement erra.
Tots tres viatges troben un destí
prop d’un estable al final d’una serra.

I aquell estel queda fos al record
i s’esvaeix al damunt d’una mare,
i brilla en l’ésser que neix, i l’amara
d’una llum vasta que esquiva la mort.

Josep Pedrals

tresreis

Els tres mags segons el psalteri de Saint Alban

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: