Història del sonet, CXXV

Una de les més intenses
aportacions al sonet
és tal i com el concep
el perínclit Edmund Spenser,
perquè, de cop, en condensa
la rima amb un nou format
de tres quartets enllaçats
(que traven la consonància
quasi per sobreabundància)
i, al final, l’apariat.

Perquè s’entengui més bé,
us en faig l’esquema ple:
A B A B B C B
C C D C D E E.

***

SPENSERRetrat d’Edmund Spenser
segons l’imaginà William Blake
© Manchester City Galleries

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: