La distància entre l’ànsia i la substància

TURMEDAnollegiu03

Tenia uns cucs a prop del cor,
corrent-me per la limfa,
frisant per transitar-me el cos
dels peus alats al nimbe:
una imminència en ferm allong,
tothora augment i minva.

El seu desfici devorós
-formigueig al ventricle-,
entre l’angúnia i la fruïció,
cercava un impossible.

En l’incomplet batec só jo:
el sàtir i la nimfa.

Josep Pedrals

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: