La processó ve per di’ns:

BESTIARI

Potser vaig dir que no massa de pressa
i me’n vaig desentendre esparverat,
i ara és un futurible que espireja
i em crema endins i em té retractilat…

Quina mena d’estrany estratagema,
en l’embús burocràtic del meu cap,
tituba encara, com qui es bransoleja
(latent i inútil oportunitat),
i espera just davant de l’estafeta
com delator que branda l’atestat
i, en agitar-lo al vent, un “Extra! Extra!
proclama amb titulars el que no ha estat!

Si cada decisió portés l’amnèsia
dels somnis de l’opció que hem rebutjat…

Josep Pedrals

Els comentaris estan tancats.

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com
%d bloggers like this: