Història del sonet, CXXV

Una de les més intenses aportacions al sonet és tal i com el concep el perínclit Edmund Spenser, perquè, de cop, en condensa la rima amb un nou format de tres quartets enllaçats (que traven la consonància quasi per sobreabundància) i, al final, l’apariat. Perquè s’entengui més bé, us en faig l’esquema ple: A B … Continua llegint

Història del sonet, CXXIV

També en terra peruana s’hi gesta un canvi focal: Rodrigo de Carvajal posa empremta americana a l’Escola Antequerana, que comença a deixar enrere sonets de l’estil d’Herrera desencallant l’obstrucció de la rígida obsessió d’imitació petrarquera. Carvajal, de lluny estant, intueix el mecanisme que acabarà desguassant en florit culteranisme. *** Portadella de l’edició del “Cancionero Antequerano, … Continua llegint

Història del sonet, CXXIII

Amb la “Miscelánea Austral” de Dávalos Figueroa, l’humanisme al Perú emproa (amb un joc dialogal) la mescla d’original i traducció que hom consona dins d’un llibre quan fan bona conjunció. L’autor, aquí, hi mescla el vers genuí i el de Tansillo i Colonna. És, doncs, italianitzant pels models allà on fa finca, mes conté temes … Continua llegint

Història del sonet, CXXII

Mexía de Fernangil, hàbil traductor d’Ovidi, vol que el sonet consolidi la seva entrada gentil al món peruà i que el fil del bell conreu sonetístic s’enllaci amb l’encís classístic: en la seva obra completa, “Parnàs Antàrtic”, hi apleta tot un florilegi místic. Mes bona part d’aquest llibre resta inèdita, sumint aquells sonets al mutisme … Continua llegint

Història del sonet, CXXI

Si el sonet va arribar a Lima pel Petrarca de Garcés, hi va agafar bon avés per la constància i l’estima d’uns addictes a la rima que al volt d’Antonio Falcón van vessar l’anhel pregon d’europeïtzació catàrtica creant l’Academia Antártica en aquell racó de món. El sonet va entrar al Perú com una arma de … Continua llegint

Història del sonet, CXX

L’any en què el Marino edita “L’Adone” -tan admirat com origen de debat-, a Ravenna s’hi publica un recull que certifica el moment tan ric i dolç del sonet i pren el pols als autors contemporanis. Ho antologa Guaccimanni amb un annex d’espanyols. La “Raccolta di sonetti” té una quota femenina: Bertolaia, Cavalletti i Francesca … Continua llegint

Història del sonet, CXIX

Entre antecedent i part del Marinisme més dràstic, trobem l’estre cru i sarcàstic de Rinaldi, que obre l’art del sonet cap al contrast com a fórmula amorosa: la bellesa hi és tramposa i la trampa, preu per preu, enamora perquè atreu a esferes innovadores. No és judici lúcid, clar; l’antítesi és l’obertura dels recursos cap … Continua llegint

Història del sonet, CXVIII

Al Marinisme s’hi adscriu el poetam coetani fent que, de cop, s’empantani amb enfarfec abusiu un estil ja prou procliu a la murga i la riquesa per mera naturalesa. Claudio Achillini serveix, per la palla amb què guarneix, d’exemple extrem d’avidesa. Va fer bons sonets, però fou el boc expiatori (per l’altivesa del to) de … Continua llegint

Història del sonet, CXVII

La influència de les Rimes del Marino fou tan gran que va desplegar al voltant del seu peculiar carisma el que en diem “Marinisme”, un barroc ric, condensat, erudit i exagerat: Marino escriu la recepta de com arribar al Concepte amb tirabuixons i esclat. És l’alteració més dràstica en el model de sonet car l’extravagància … Continua llegint

Història del sonet, CXVI

Amb talent i amb inventiva, ve el virtuós concertino Giovan Battista Marino -d’imaginació ben viva, matisada i sensitiva, de concepte elaborat amb rica expressivitat i recerca eixelebrada de novetat bella i rara (i ardida frivolitat!)-. Diu, amb llenguatge sensual d’un refinament pletòric, colorista i musical, un amor que és pur verb pròdig. *** Retrat de … Continua llegint

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com