Història del sonet, CXXII

Mexía de Fernangil, hàbil traductor d’Ovidi, vol que el sonet consolidi la seva entrada gentil al món peruà i que el fil del bell conreu sonetístic s’enllaci amb l’encís classístic: en la seva obra completa, “Parnàs Antàrtic”, hi apleta tot un florilegi místic. Mes bona part d’aquest llibre resta inèdita, sumint aquells sonets al mutisme … Continua llegint

Història del sonet, CXXI

Si el sonet va arribar a Lima pel Petrarca de Garcés, hi va agafar bon avés per la constància i l’estima d’uns addictes a la rima que al volt d’Antonio Falcón van vessar l’anhel pregon d’europeïtzació catàrtica creant l’Academia Antártica en aquell racó de món. El sonet va entrar al Perú com una arma de … Continua llegint

Història del sonet, CXX

L’any en què el Marino edita “L’Adone” -tan admirat com origen de debat-, a Ravenna s’hi publica un recull que certifica el moment tan ric i dolç del sonet i pren el pols als autors contemporanis. Ho antologa Guaccimanni amb un annex d’espanyols. La “Raccolta di sonetti” té una quota femenina: Bertolaia, Cavalletti i Francesca … Continua llegint

Història del sonet, CXIX

Entre antecedent i part del Marinisme més dràstic, trobem l’estre cru i sarcàstic de Rinaldi, que obre l’art del sonet cap al contrast com a fórmula amorosa: la bellesa hi és tramposa i la trampa, preu per preu, enamora perquè atreu a esferes innovadores. No és judici lúcid, clar; l’antítesi és l’obertura dels recursos cap … Continua llegint

Història del sonet, CXVIII

Al Marinisme s’hi adscriu el poetam coetani fent que, de cop, s’empantani amb enfarfec abusiu un estil ja prou procliu a la murga i la riquesa per mera naturalesa. Claudio Achillini serveix, per la palla amb què guarneix, d’exemple extrem d’avidesa. Va fer bons sonets, però fou el boc expiatori (per l’altivesa del to) de … Continua llegint

Història del sonet, CXVII

La influència de les Rimes del Marino fou tan gran que va desplegar al voltant del seu peculiar carisma el que en diem “Marinisme”, un barroc ric, condensat, erudit i exagerat: Marino escriu la recepta de com arribar al Concepte amb tirabuixons i esclat. És l’alteració més dràstica en el model de sonet car l’extravagància … Continua llegint

Història del sonet, CXVI

Amb talent i amb inventiva, ve el virtuós concertino Giovan Battista Marino -d’imaginació ben viva, matisada i sensitiva, de concepte elaborat amb rica expressivitat i recerca eixelebrada de novetat bella i rara (i ardida frivolitat!)-. Diu, amb llenguatge sensual d’un refinament pletòric, colorista i musical, un amor que és pur verb pròdig. *** Retrat de … Continua llegint

Història del sonet, CXV

Entre poeta i profeta, un savi actiu i despert fa servir l’art del sonet per explicar el que l’inquieta al llarg d’una vida feta de consciència, de missió, de pregària, de presó, de coherent filosofia, de convicció que somia que és possible un món millor…   És Tommaso Campanella, un barroc extravagant que ajusta la … Continua llegint

Història del sonet, CXIV

Entre els neopitagòrics i els cabalistes de pro fan créixer la percepció que el sonet és cim històric a tots els nivells retòrics i és el vers àuric, perfet, ja que en sa forma permet la forja i la contraforja, i perquè es rebla al catorze, que és dues vegades set.   En la mesura … Continua llegint

Història del sonet, CXIII

Archivolti el defineix, però amb Leone da Modena el sonet en hebreu obre la gamma temàtica i creix tècnicament, perd el deix insòlit i es consolida adaptant-se bé a la mida de l’àmbit festiu profà: ara el sonet pot cantar tots els quefers de la vida.   Dins de la tradició hebrea, el bard de … Continua llegint

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com