De cap i de nou: de cor i de deu

S’ha acabat viure en la clofolla. Ara irromp, font de fulgurància, amb modèstia que l’agenolla davant l’alta esplendor dels astres. Mes batzega les jerarquies per l’esclat quasi patològic del seu art per les melodies: canta uns himnes d’apoteosi. I és que esclata de tal manera que el seu cant és com una ràtzia: roba el … Continua llegint

No som falsos, som ficticis

(plural mai estàtic) Quan ens surten sortilegis i es prodiguen els prodigis, som l’intolerable exèrcit dessacralitzant prestigis. I fingim ser decorosos, respectem els simulacres, per abatre’ls, enginyosos, en massacre irrevocable. Som la cínica enganyosa i mentidera font perfecta del diluvi. Oh, sí! Si ens pregunten al respecte cantarem el “Dubi, dubi, dubi, dubi…”, dubitatius d’antuvi. … Continua llegint

Per anys, dir minuts

Foto: Ester Andorrà Si useu el diminutiu, comença el dia a l’estiu. Si useu el diminutiu, cada mot és un motiu (tan petit, repetitiu, com vulgueu: prim, reprimiu!) on el pòsit positiu crea un succés successiu per respecte respectiu al ser viu al que serviu. Si useu el diminutiu, de qualsevol eix eixiu: tot objecte … Continua llegint

I t’elogies deontologies?

Contra tanta iniquitat, l’audàcia del meu combat cavalcava una arengada. Desfogada i ofegada, la veu ressonava al cap com si un dens esparadrap contingués la xerrameca i jo sols cantés serrill per eixamorar-me l’ètica, mantenint llunyà el perill, l’enfarfec trist que em descasta. Amb moral tan esquelètica, si ara em mirava a l’espill: cavalcaria una … Continua llegint

Qui té el cor flamejant / treu fum per les orelles

foto: Pep Herrero Per regar el foc amb mullena, varen formar una cadena: la processó dels cubells. A cada passada amb pressa, s’agitaven les galledes, xarbotejant d’esquitxells. A la baula de cloenda, hi arribaven, amb prou feines, gotes d’aigua en un cistell. Fins que una ànima valenta va cridar: “Festina lente” i aleshores el clavell … Continua llegint

Amunt i crits!

Hi ha qui s’enlaira, qui salta, qui en el camí s’hi regala… I no guanya qui s’hi embala ni qui té metes més altes. Un repetjó que ressalta pot ser una nosa més mala que l’àrdua martingala d’una escalada que exalta. No hi ha mesura, ni pauta, ni cap patró que assenyala la manera com … Continua llegint

Queixal-se

Veig el perfil de la meva ciutat com el contorn d’una gran dentadura (amb edificis d’ullals esmolats i amb gratacels d’incisives altures) que, esbufegant una infecta halitosi i salivant revinguts de quitrà, busca algun motlle que pugui ajustar les seves formes com una ortodòncia. Cada vegada que algun edifici cau ensorrat, fet edèntul solar, jo … Continua llegint

Hi ha llum rere les parpelles

De mirar i mirar i mirar, noto un pes a les parpelles: aquests globus que sostenen s’han farcit de veure-hi clar i, amatents i vigilants, saturats de meravella, s’inflen d’atenció i esperen que el que han vist torni a aflorar. I és així que, ben curulls de la vida contemplada, fem reposar la mirada perquè … Continua llegint

Si hi ha mel, no hi ha mal

Brolla una gota de sang quasi fúcsia d’una crosteta al genoll, innocent, que amb la gratella celebra les núpcies i regalima, marró i benvolent, cames avall, dibuixant la renúncia d’una atenció que s’està distraient: inofensiva per entretinguda, tan encantada en el joc que no jutja desinfeccions, ni molèsties, ni purgues, oblidadissa del món i el … Continua llegint

El full d’afaitar

Foto: Núria Maynou Quan he retractilat noms i adjectius o n’he fet calcs amb un paper acetat, o els he anat enganxant com un vinil damunt del motlle estròfic heretat per veure si acomplia el jorn lectiu de l’aprenent i omplia l’atestat amb tot el detallisme preceptiu i amb la siringe en plenes facultats, sabia … Continua llegint

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com