Hi ha llum rere les parpelles

De mirar i mirar i mirar, noto un pes a les parpelles: aquests globus que sostenen s’han farcit de veure-hi clar i, amatents i vigilants, saturats de meravella, s’inflen d’atenció i esperen que el que han vist torni a aflorar. I és així que, ben curulls de la vida contemplada, fem reposar la mirada perquè … Continua llegint

Si hi ha mel, no hi ha mal

Brolla una gota de sang quasi fúcsia d’una crosteta al genoll, innocent, que amb la gratella celebra les núpcies i regalima, marró i benvolent, cames avall, dibuixant la renúncia d’una atenció que s’està distraient: inofensiva per entretinguda, tan encantada en el joc que no jutja desinfeccions, ni molèsties, ni purgues, oblidadissa del món i el … Continua llegint

El full d’afaitar

Foto: Núria Maynou Quan he retractilat noms i adjectius o n’he fet calcs amb un paper acetat, o els he anat enganxant com un vinil damunt del motlle estròfic heretat per veure si acomplia el jorn lectiu de l’aprenent i omplia l’atestat amb tot el detallisme preceptiu i amb la siringe en plenes facultats, sabia … Continua llegint

Sí tothom i no ningú

Foto: Pep Herrero – ICUB Deixa que et bressoli el dens onatge de la gentada, que la flaire que desprens es dissolgui en la glopada d’una fortor col·lectiva, i delecta’t en el pas del moltoneig que t’arxiva barroerament vulgar, burocràticament xifra, subjectivament negat, financerament plantilla… Oportunament barat. Desballesta el desencís com un fluorescent feliç. Josep … Continua llegint

Sobra sabor?

Foto: Escola Pia de Nostra Senyora El got que hi ha a l’habitació de plàstic és ple de mel fins a vessar de flors. Al gos no li fa cap golafre fàstic mes cal incentiu que l’atregui dolç per no imposar-li d’abstinència càstig ni haver buit de trobar de mel el got. Josep Pedrals

Quin present denota un futur de nota?

foto: Marta Huertas El riu de joventut pot ser que acabi en un aiguabarreig per sempre més, bressat en la marea d’un estuari amb flux de pau i amb flux d’esverament. Qui sap si el tram següent d’itinerari tindrà un delit calmós i competent… Probablement, el reny comunitari serà quasi com si ni em molestés. … Continua llegint

Que no s’escapi el poema!

foto: Clara Saperas Quan la inspiració es dispara i amb la sirena a tot drap va avançant, i el món s’aparta i així i tot sembla anar tard… En aquella pressa orgànica d’idear precipitat, que el cervell es desenganxa del pensament quotidià… Vull no perdre la distància i anar-li a l’encalç constant, vull tenir la … Continua llegint

Ve a esment (si bé es ment)

Els poemes fan tentines per tornar-se a equilibrar entre l’esteta que els fa i el lector que els recombina, dinamitzen la rutina car són eines d’adaptar incessantment cada pla a la moda que domina o a la més nova doctrina. Quin reflex tan obvi i clar dels girs del llenguatge humà: relacions neuroendocrines. Josep Pedrals

Si no ens movem, no ens veurà

Foto: Marta R. Gustems Se’m dilatava el forat de l’orella. Vents geladors em creuaven el cap. La carcanada, coberta de gebre, i el moll de l’os, trepanat d’una febre de gel ardent, em portaven a perdre tot moviment: tremolor enravenat. Fet escultura en tensió, que mossega els petits buits on no encaixa el queixal; garratibat, … Continua llegint

Quan el tafur te furta…

Ens tiraran els daus perquè la nostra sort no estigui tan viciada i els llançaran tants cops com calgui perquè, als cauts, els surti la jugada. No ens quedarà ni atzar ni torn per obrir joc, només serem comparsa; prò, veient-los jugant tothora al nostre lloc, robant-nos poc a poc, n’acabarem tan farts que deixarem … Continua llegint

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com