Si no ens movem, no ens veurà

Foto: Marta R. Gustems Se’m dilatava el forat de l’orella. Vents geladors em creuaven el cap. La carcanada, coberta de gebre, i el moll de l’os, trepanat d’una febre de gel ardent, em portaven a perdre tot moviment: tremolor enravenat. Fet escultura en tensió, que mossega els petits buits on no encaixa el queixal; garratibat, … Continua llegint

Quan el tafur te furta…

Ens tiraran els daus perquè la nostra sort no estigui tan viciada i els llançaran tants cops com calgui perquè, als cauts, els surti la jugada. No ens quedarà ni atzar ni torn per obrir joc, només serem comparsa; prò, veient-los jugant tothora al nostre lloc, robant-nos poc a poc, n’acabarem tan farts que deixarem … Continua llegint

El sostre del carrer

Sembla, de cop, que la vida s’esfondra prò en un racó entenebrit hi somriu una ironia petita que diu que hi ha catàstrofes molt més profondes que el cataclisme tan melodramàtic on vas plorant el teu buit (ai) nostàlgic. Tot el que és viu… mira endavant amb instints orgiàstics per subsistir en l’endemig de les … Continua llegint

Malda coll

Si presento el meu ofici com l’art de ben formular i faig l’esforç d’expressar més enllà de l’artifici… Si vull escopir del cor quelcom que no s’expectora i en dic ferida sonora amb rotundes lletres d’or… La perfecta perorata fa complet allò que he dit i allà enfora em fan enfit mentre endintre un filtre … Continua llegint

A la deriva de la trajectòria

Foto: LaSantaMarket El gran poca-solta té l’òrbita fluixa i amb la gravetat és un descentrat. L’el·lipsi el dibuixa, llunàtica i bruixa, com un esgarriat. No acaba cap volta, el gran poca-solta: el girat. Josep Pedrals

Estímul món

Llavors la fe s’hi fa verset i raja en qualsevol rigor testimonial i el fet poètic més fonamental és, simplement, un dogma que s’assaja. I com a fet probable o simple anècdota, tot incident és musa i certitud que la voracitat del vers projecta damunt del buit com pura magnitud. Josep Pedrals

Jocs de mancs que fan xoroll

Foto: Sonja Zugic Deixa l’aigua bruta córrer pretén raonar-te els guants la paraula de les mans és com una allau de sorra tot reprimint la cotorra quan les ungles no es fan grans Pretén raonar-te els guants la paraula de les mans és com una allau de sorra tot reprimint la cotorra quan les ungles … Continua llegint

Polidor de rimes romes

Foto: Anna Tuà Hi ha qui rema amb una rama i el corrent la hi va arranant fins que l’esforç li reclama d’anar fent pala amb les mans. Josep Pedrals

Devolucions d’evolucions

La història dels sers humans es mereix un ditirambe que expliqui què érem abans d’entrar en aquesta recambra, un estudi detallant l’evolució i el romandre basant-se en mostres de sang d’un mosquit fòssil dins l’ambre. Tot i que, si cal ser franc, no té sempre massa xamba la humanitat quan prospera… Som tan malaventurats que … Continua llegint

Conviccions convictes i hàbils labilitats

Foto: Marina del Bas Desemboscar certeses desencisa i verifica el viure al descobert. Quants cops cal sollevar la fantasia per garantir que no hi ha més mentida i que ja som del tot a camp obert? És l’aire que ens aixeca la camisa, el vent parent, d’origen prou incert, i tot el que neteja el … Continua llegint

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com