Mullar-se el cul a seques

En els camins erràtics de voler ser objectius sense ser massa càndids, ni malfiats, ni apàtics, els atrapa in fraganti el dilema incisiu que tant buscar distàncies, que tant ser equitatiu, potser és només vagància, subterfugi evasiu per esquivar certs càstigs de l’ara o l’avenir, i anar deixant que passi un “si per cas” inic … Continua llegint

L’oral és crit

Foto: Ester Andorrà La lletra escrita m’era meravelles i a pas lleuger llegia dintre meu. Ja n’intuïa al cor les cantarelles però en guardava el so callat, secret. El dia que em brotaren les orelles, com un voletejar de mil ocells, tot el marmany insuls de la cistella es féu alible, dens i suculent. Ara … Continua llegint

La vida corrent corrent: contínua i alterna

Parlen dels ordres de coses de casa, dies, horaris, vacances i nens, i on serà l’un quan no pot ser-hi l’altre i amb quin esforç quadraran tot el temps. Pensen plegats cada nova setmana com si juguessin al joc dels vaixells: – Com tens dimarts a les set de la tarda? – Aigua   – Dimecres?   … Continua llegint

De cap i de nou: de cor i de deu

S’ha acabat viure en la clofolla. Ara irromp, font de fulgurància, amb modèstia que l’agenolla davant l’alta esplendor dels astres. Mes batzega les jerarquies per l’esclat quasi patològic del seu art per les melodies: canta uns himnes d’apoteosi. I és que esclata de tal manera que el seu cant és com una ràtzia: roba el … Continua llegint

No som falsos, som ficticis

(plural mai estàtic) Quan ens surten sortilegis i es prodiguen els prodigis, som l’intolerable exèrcit dessacralitzant prestigis. I fingim ser decorosos, respectem els simulacres, per abatre’ls, enginyosos, en massacre irrevocable. Som la cínica enganyosa i mentidera font perfecta del diluvi. Oh, sí! Si ens pregunten al respecte cantarem el “Dubi, dubi, dubi, dubi…”, dubitatius d’antuvi. … Continua llegint

Per anys, dir minuts

Foto: Ester Andorrà Si useu el diminutiu, comença el dia a l’estiu. Si useu el diminutiu, cada mot és un motiu (tan petit, repetitiu, com vulgueu: prim, reprimiu!) on el pòsit positiu crea un succés successiu per respecte respectiu al ser viu al que serviu. Si useu el diminutiu, de qualsevol eix eixiu: tot objecte … Continua llegint

I t’elogies deontologies?

Contra tanta iniquitat, l’audàcia del meu combat cavalcava una arengada. Desfogada i ofegada, la veu ressonava al cap com si un dens esparadrap contingués la xerrameca i jo sols cantés serrill per eixamorar-me l’ètica, mantenint llunyà el perill, l’enfarfec trist que em descasta. Amb moral tan esquelètica, si ara em mirava a l’espill: cavalcaria una … Continua llegint

Qui té el cor flamejant / treu fum per les orelles

foto: Pep Herrero Per regar el foc amb mullena, varen formar una cadena: la processó dels cubells. A cada passada amb pressa, s’agitaven les galledes, xarbotejant d’esquitxells. A la baula de cloenda, hi arribaven, amb prou feines, gotes d’aigua en un cistell. Fins que una ànima valenta va cridar: “Festina lente” i aleshores el clavell … Continua llegint

Amunt i crits!

Hi ha qui s’enlaira, qui salta, qui en el camí s’hi regala… I no guanya qui s’hi embala ni qui té metes més altes. Un repetjó que ressalta pot ser una nosa més mala que l’àrdua martingala d’una escalada que exalta. No hi ha mesura, ni pauta, ni cap patró que assenyala la manera com … Continua llegint

Queixal-se

Veig el perfil de la meva ciutat com el contorn d’una gran dentadura (amb edificis d’ullals esmolats i amb gratacels d’incisives altures) que, esbufegant una infecta halitosi i salivant revinguts de quitrà, busca algun motlle que pugui ajustar les seves formes com una ortodòncia. Cada vegada que algun edifici cau ensorrat, fet edèntul solar, jo … Continua llegint

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com