Amunt i crits!

Hi ha qui s’enlaira, qui salta, qui en el camí s’hi regala… I no guanya qui s’hi embala ni qui té metes més altes. Un repetjó que ressalta pot ser una nosa més mala que l’àrdua martingala d’una escalada que exalta. No hi ha mesura, ni pauta, ni cap patró que assenyala la manera com … Continua llegint

Queixal-se

Veig el perfil de la meva ciutat com el contorn d’una gran dentadura (amb edificis d’ullals esmolats i amb gratacels d’incisives altures) que, esbufegant una infecta halitosi i salivant revinguts de quitrà, busca algun motlle que pugui ajustar les seves formes com una ortodòncia. Cada vegada que algun edifici cau ensorrat, fet edèntul solar, jo … Continua llegint

Hi ha llum rere les parpelles

De mirar i mirar i mirar, noto un pes a les parpelles: aquests globus que sostenen s’han farcit de veure-hi clar i, amatents i vigilants, saturats de meravella, s’inflen d’atenció i esperen que el que han vist torni a aflorar. I és així que, ben curulls de la vida contemplada, fem reposar la mirada perquè … Continua llegint

Si hi ha mel, no hi ha mal

Brolla una gota de sang quasi fúcsia d’una crosteta al genoll, innocent, que amb la gratella celebra les núpcies i regalima, marró i benvolent, cames avall, dibuixant la renúncia d’una atenció que s’està distraient: inofensiva per entretinguda, tan encantada en el joc que no jutja desinfeccions, ni molèsties, ni purgues, oblidadissa del món i el … Continua llegint

El full d’afaitar

Foto: Núria Maynou Quan he retractilat noms i adjectius o n’he fet calcs amb un paper acetat, o els he anat enganxant com un vinil damunt del motlle estròfic heretat per veure si acomplia el jorn lectiu de l’aprenent i omplia l’atestat amb tot el detallisme preceptiu i amb la siringe en plenes facultats, sabia … Continua llegint

Sí tothom i no ningú

Foto: Pep Herrero – ICUB Deixa que et bressoli el dens onatge de la gentada, que la flaire que desprens es dissolgui en la glopada d’una fortor col·lectiva, i delecta’t en el pas del moltoneig que t’arxiva barroerament vulgar, burocràticament xifra, subjectivament negat, financerament plantilla… Oportunament barat. Desballesta el desencís com un fluorescent feliç. Josep … Continua llegint

Sobra sabor?

Foto: Escola Pia de Nostra Senyora El got que hi ha a l’habitació de plàstic és ple de mel fins a vessar de flors. Al gos no li fa cap golafre fàstic mes cal incentiu que l’atregui dolç per no imposar-li d’abstinència càstig ni haver buit de trobar de mel el got. Josep Pedrals

Quin present denota un futur de nota?

foto: Marta Huertas El riu de joventut pot ser que acabi en un aiguabarreig per sempre més, bressat en la marea d’un estuari amb flux de pau i amb flux d’esverament. Qui sap si el tram següent d’itinerari tindrà un delit calmós i competent… Probablement, el reny comunitari serà quasi com si ni em molestés. … Continua llegint

Que no s’escapi el poema!

foto: Clara Saperas Quan la inspiració es dispara i amb la sirena a tot drap va avançant, i el món s’aparta i així i tot sembla anar tard… En aquella pressa orgànica d’idear precipitat, que el cervell es desenganxa del pensament quotidià… Vull no perdre la distància i anar-li a l’encalç constant, vull tenir la … Continua llegint

Ve a esment (si bé es ment)

Els poemes fan tentines per tornar-se a equilibrar entre l’esteta que els fa i el lector que els recombina, dinamitzen la rutina car són eines d’adaptar incessantment cada pla a la moda que domina o a la més nova doctrina. Quin reflex tan obvi i clar dels girs del llenguatge humà: relacions neuroendocrines. Josep Pedrals

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com