Devolucions d’evolucions

La història dels sers humans es mereix un ditirambe que expliqui què érem abans d’entrar en aquesta recambra, un estudi detallant l’evolució i el romandre basant-se en mostres de sang d’un mosquit fòssil dins l’ambre. Tot i que, si cal ser franc, no té sempre massa xamba la humanitat quan prospera… Som tan malaventurats que … Continua llegint

Conviccions convictes i hàbils labilitats

Foto: Marina del Bas Desemboscar certeses desencisa i verifica el viure al descobert. Quants cops cal sollevar la fantasia per garantir que no hi ha més mentida i que ja som del tot a camp obert? És l’aire que ens aixeca la camisa, el vent parent, d’origen prou incert, i tot el que neteja el … Continua llegint

S’encastella, s’encasella, s’encalla

Al moment que el pou s’asseca, quan la mina s’ha esgotat, quan està clar que no queda més paper, que s’ha acabat, el soroll de la sivella per damunt l’enrajolat delata el cinturó a terra i els pantalons abaixats i la carrera grotesca d’un pingüí trist i acabat. Josep Pedrals

Som la còpia original, la imitació primitiva

Per al poeta és fantàstic ficar-se en l’aspecte còmic per bastir un retrat icàstic del cafarnaüm indòmit que l’envolta a simple vista. Aquest món vulgar i brut conté un llambreig sorpresista que agafa desprevingut. Josep Pedrals

El mannà pot ser despòtic

foto: Jordi Estruch El poeta pot, si cal, alimentar-se de l’èter per via parenteral o ajudant-se d’un catèter. La nutrició espiritual és un suport per al viure tan incorpori i ideal com pot ser-ho el gas del riure. Josep Pedrals

La màniga ampla, és passable?

Per festa sonada vull un camellot d’oferta variada, que passi de tot. L’assaig d’espectacles es fa tros per tros i un dia es compacta fent passi de tot. Si es troba en problemes per un rar complot, trenqui les cadenes i passi de tot. Josep Pedrals

Quin consol, / ballar sol!

Si el cor te’l clivella (crec, plof, xip-xap, buf) l’amor per algú (l’onomatopeia d’això és un bon “glups”) i un home t’ho pella, aquest home ets tu (tatxan: pim, pam, pum!): la pena aconsella millor que ningú, t’ho talla i t’ho cus! Josep Pedrals

¿Açò sec és l’assossec?

Els Nens Eutròfics a la Casa Golferichs Allò que el cor reclama i fins pidola és viure en pau amb tots els sers humans, desig ingenu que al moment rodola i es conforma amb anhels molts més mundans: no criar teranyines en la gola, no tenir sang de peix, no estar lligat de mans, no … Continua llegint

L’iterat literat

Quan la musa li era amant, es veien de tant en tant i es banyaven com esponges del goig breu d’aquell instant. Ara, fent l’amor constant, s’aparellen com a cònjuges i, fugint-los de les mans, la poesia es fa gran més rebel, més lliure i boja. Josep Pedrals

Escriure sense fer complir ments

L’esperit em coacciona i em vol fer dir el més secret tot i que no és gens concret el misteri que menciona. Aquesta compulsió vague, que creu deure el que no ho és, s’entretopa, just després, amb el bastiment revés d’integritat de la parla. I així és només un miratge qualsevol sinceritat perquè el vers … Continua llegint

  • Contacte:

    joseppedrals@hotmail.com